Visita al Cosmo Caixa.

Ahir varem realitzar la primera de les visites i excursions que compartim amb la Dziana, durant l'any acostumem a deixar coses interessants i divertides per compartir-les amb la Dziana.

Varem visitar el Cosmo Caixa, museu molt agraït pels infants ja que els permet d'interactuar i experimentar coses molt curioses, he de admetre que per a mi també ho va ser.

La Dziana és molt feliç entre nosaltres, després de 3 anys venint ja es mostra oberta i com si realment fos una més de la família(que per mi ho és).

Ahir per la tarda la Marta i la Dziana, amb l'ajut del diccionari català - rus, van estar traduint una carta que ens va fer arribar la mare de la Dziana, en la qual ens expresava el seu agraïment i el desig de que ben aviat, l'Alona, germana petita de la Dziana pugui vindre també, nosaltres estem esperant que tingui l'edat per que la deixin vindre, i esperem que per llavors ja hagin tret la normativa de només poder vindre tres anys.

Ja tenim la Dziana amb nosaltres.

Per fi ha arribat, puntualment a les 23:03, uns 17 minuts abans del que es preveia, el vol que tan hem esperat ha aterrat.
Comencem una nova acollida, alguna llàgrima en el moment del retrobament, també enyorança de la família pròpia, i pels nous una incògnita de qui ens rebrà? a on anirem? i qui sap que els deu passar pel cap a aquests nens i nenes de 7, 8 anys.
Tinc també present al que no han pogut vindre per les restriccions del govern bielorrús, els majors de 14 anys, i les famílies que els acollien, no s'han pogut acomiadar com deu mana i ells es mereixen.
Pels infants i la monitora els hi dono la benvinguda i els desitjo una feliç estada entre nosaltres.

Ja tenim la Dziana amb nosaltres.

Comentari ofensiu.

No puc quedar-me sense expresar el meu sentiment, i el d’altres persones amb les quals hem comentat el tema.
M’agraden les tertulies pel que representen, una forma de donar a conèixer les inquietuds, fets i opinions del que passa pel poble, en veu d’algunes persones que poden perfectament representar el conjunt de convilatans. Respecto que cada tertulià tingui el seu punt de vista , opinió i color politic i que l’expressi publicament aprofitant el ressò de la Ràdio.
M’agrada quan s’entra en una discusió motivada pels diferents punts de vista, opinions o criteris, sovint marcades per la política, sempre i quan es respecti i no hi hagi insults ni ofenses a la resta de tertulians, un punt de vista es pot defensarde moltes maneres.
Però el que no puc admetre ni tolerar es quan s’insulta i es falta al respecte a les PERSONES, ni tampoc el sexisme ni el racisme. I això, lamentablement va passar dissabte dia 13 de juny per les ones de Ràdio Gelida.
Estic d’acord en que els fets denunciats per en Martí Ollé no són correctes ni legals, i que per tant no es pot permetre que continuïn passant, per això tenim uns procediments i unes normes a seguir, cal denunciar els fets a la policia local, ajuntament i als mossos d’escuadra; també, evidentment podem utilitzar els mitjans de comunicació. Però sempre amb respecte, no podem insultar ni faltar al respecte, ni a un colectiu, ni a un particular, sinó ens situem al seu nivell, o inferior encara, del que estem denunciant. Com molt bé li va dir la Montse al mateix Martí: quan insulta així perd tota credibilitat i raó.
Crec que la coductora de la ertulia va actuar correctament, demanat-li que no es repetís i que no insultés, peró resulta que el Martì li dóna la raó, potser com als bojos, i després es reitera en el que ha dit i ho repeteix diverses vegades.
Per això crec que hauria de ser exclòs del llistat de col·laboradors de Ràdio Gelida, potser es mereix una oportunitat, jo li suggeriria que demanés disculpes publicament a través dels micròfons de Ràdio Gelida.
Però com deia, Ràdio Gelida no es mereix malmetre la seva imatge degut a aquests col-laboradors.
Entenc que aquesta es la meva opinió i que l’equip directiu de Ràdio Gelida te l’ultima paraula.
Moltes felicitats a l’equip directiu de RG i als seus col-laboradors ( menys a un ).

DO Barcelona? JUAS JUAS JUAS.

N'estic fart de que Barcelona vulgui ser sempre el centre de la importància, la capital de tot, i no, Barcelona es senzillament una gran ciutat, a on i treballa molta gent, plena de contaminació, a toca del Mediterrani, que en tot el seu litoral llindant a la ciutat es també bastant fastigós.
Ara volien tindre, per no ser menys, un vi amb DO. doncs perfecte, ja tenen la valoració que n'han fet alguns enolecs, en dues paraules: Un Fàstic.
Per vins EL PENEDÈS.

Cap de setmana a Tiavea. FANTÀSTIC!!!

Tenia pendent explicar com va anar el cap de setmana que varem estar a la Casa de repòs Tiavea

Va ser un cap de setmana fantàstic, la Natàlia ens va oferir un relax i una tranquil·litat nomes pertorbat una miqueta per les ganes de fer i gaudir de moltes coses en poc temps, vem arribar a mig mati i el primer que vem fer va ser visitar una granja de cabres a on elaboren formatges i iogurts comercialitzats per grans hipermercats, d'entrada semblava impossible que poguessin fer tanta producció, es una empresa artesana i amb uns 6 o 7 treballadors, ens van mostrar tot el procés, des de la cria de les cabretes fins el procés de munyir i elaborar els productes.

Varem tornar cap a casa, on la Natàlia, cuinera professional i explendida, havia deixat fent un suquet de verdures per fer una excel·lent paella, després de disfrutar-la ens va explicar com estava feta i varem conèixer alguns productes bonissims com algues i una tija que rebrota dels alls, crec que algú l'anomena " ajoporro".

Per la tarde varem voltar pel poble i els camps, varem recollir espàrrecs, faves, cireres, bolets de xop i els famosos brots d'all, tots aquests productes varen servir per fer el sopar, una sopa a base de bolets, alls i espàrrecs amb fideus i unes faves delicioses. La Natàlia disfruta a la cuina i fa disfrutar amb el menjar.

Al vespre varem estar una estoneta xerrant i aviat a descansar, la casa es molt acollidora i maca, no poso fotos ja que la podeu veure a la seva web Casa Tiavea

Diumenge al mati varem tornar a visitar l'entorn agrícola del poble, on i viuen unes 300 persones d'avansada edat, el que dona al poble una tranquil·litat i ambient molt agradable, també varem veure com d'una forma totalment artesana el campaner feia repicar les campanes, no te ni cordes, des de la part superior del campanar les fa voltar una a una.

L'entorn es veia molt verd, humit i amb la natura renaixent per tot arreu, varem descobrir un niu d'algun ocellets amb 4 ous, fruita, verdures, en definitiva un paratge fenomenal.

Casa Tiavea es a Zarra, Vàlencia.

Moltes gràcies Natàlia, Alberto i Joana.

Dimarts mut.

Quantes coses faria jo, pagant tu ZP

Que en es de fàcil de fer coses pagant els altres, això es el que proposa fer el president de les espanyes, es clar que no hi ha crisi a espanya, mentre els CATALANS anem pagant pels altres això es xauxa, doncs no ZP, els catalans no et volem ajudar, vaja d'entrada no et volem, però ja que hi ets no contis amb nosaltres, i tan com puguem te'm de fotre, per tant tot el que vulguis donar ho dones, però del teu, jo et pregaria, que per ajudar més a tothom, incloses les grans automobilístiques, paguessis un 95% del cost del vehicle, de tots.
Peró tu segueix, que això es el que volen a les espanyes, fes fes que nosaltres pagarem.
Per cert, per que no dones part del teu sou a qui el necessita?
Per que no aculls a casa teva indigents?
Tens una vivenda o dues que no utilitzes? doncs mentre vius de gorra a la moncloa deixa-la a algú necessitat.
Ah!!! això no, oi? doncs pensa que els demès col·laborem més que tu per els altres i no et volem facilitar la teva popularitat davant de segons quins ignorants que s'ho creuen tot.
Apa bon vent t'apreti.

Dimarts Mut.

Projecte setmanal Lletres

Aquesta setmana el projecte que proposa treballar Meninheira es: Lletres. Així de cop he recuperat un retall d'una carta de la " nostra" Diana, escrita en rus. Procuraré buscar diferents tipus de lletres.