dissabte, 5 / desembre / 2009

Caos circulatori a Gelida.

Aixó que explicava a l'anterior apunt no és res comparat amb la que ha liat l'encarregat de coordinar les obres a Gelida avui, tot plegat: carrer de la font tallat, de davant del "Charter " fins el CAP tallat per asfaltar, avinguda Europa nomes de baixada, carrer Anoia és de pujada i per rematar.ho tallat al cap d'avall.
Posem un cotxe a la cruilla Anoia amb carrer de la font, i l'enviem al carrer del Sol, o per cas a qualsevol lloc que vulgui anar. Com ho ha de fer? Puja pel carrer Circumval·lació....fins el charter on es veu obligat a anar a l'avinguda Europa, puja cap a la plaça triangular i....tornem a començar.
Com ho han fet els que si han trobat cagant-se en la mare que ba parir els tècnics i els coordinadors de l'Ajuntament de Gelida i esperant que vingues la Policia Local per fer com fan els de les obres a la carretera: " ara dono pas a uns i ara dono pas als altres" avinguda Europa amunt avinguda Europa avall.
Tot aixó sense comunicar res ni als veins.( participació ciutadana)

divendres, 4 / desembre / 2009

Que no perdi el que?

Diu aquest folletó que no perdis el Bus de les professions, doncs aurem de triar, ja que trobo força interessant la iniciativa de cara a orientar als que volen orientar-se laboralment, peró hi vec un inconvenient, diu el recuadre en blanc, signat per l'Ajuntament de Gelida: Dia de visita pel públic en general: dilluns 14 de desembre de 6 a 7 de la tarda al c/ Moli Nou. Sessió informativa adreçada a les famílies: dilluns 14 de desembre a les 6 de la tarda a l'IES Gelida.
Jo, com a família interessada no sé si podre ser als dos llocs a la vegada ( no sóc Deu i ni ganes )
no us semble que el millor auria estat fer dos horaris diferenciats?

dijous, 3 / desembre / 2009

1ª Reunió de la acullida Belarús 2010


El proper dimecres 16 de desembre a la Sala Jove del C.I.C. tindra lloc la primera de les reunions per organitzar l'acollida del 2010, si esteu interessats, o sabeu d'algu que hi pugui estar, veniu!
Amb les acollides no sabreu nomes com brillen els ulls dels infants quan veuen el mar o altres coses per primer cop, tambe els ajudareu a millorar la seva salut, aquest és el fet veritable, guanyareu una nova famìlia i us sentireu plenament recompensats.
Es un petit sacrifici que es retorna en una gran satisfacció plena de felicitat, amor, tendresa i molt més.
Val la pena, de veritat.

diumenge, 29 / novembre / 2009

Catalans, la pela és la pela.



Cuan encara no hem aconseguit que tots els papers de Salamanca retornin a Catalunya, despres de totes les mogudes, discucions, reafirmacíons de catalanisme i altres merdés, resulta que un llegat i un fons tant importatnt com l'arxiu fotogràfic d'Agustí Centelles es venut al millor postor.


Doncs apa que ompli les prestatgeries que els papers que van tornar a casa ban deixar buides.


Bon profit en feu de la feina del vostre pare, germans Centelles.


http://http//www.vilaweb.cat/noticia/3661088/larxiu-fotografic-dagusti-centelles-cap-salamanca.html


dijous, 26 / novembre / 2009

Més " Maragallades"

Es veu que això de les " Maragallades" deu ser genètic, o potser fins i tot degeneratiu. L'ultima és la d'anar a fer turisme per Catalunya el febrer, si clar, perque tots podem gaudir de la tan necessitada setmana blanca de descans i relax, despres d'haver fet la "pujada del gener", com anirem sobrats de calers podrem destinar-los a passejar, i el que no tingui vacances que les demani de l'agost.
Es que a la gent que es fica en politica no els fan unes proves, uns psicotècnics, en fi, algo per poder saber qui podem tenir governant?
Per sort a casa comencem a prescindir dels tan discutits horaris escolars per part nostra, en lloc d'agafar com fan a la majoria de Europa i les espanyes, fent jornada intensiva tot l'any i d'altres temes que és podrien "copiar", en fi, nosaltres ho hem resolt fent el nostre horari, la nostra distribució de les materies i complementant els temaris amb les sortides, visites a museus o treballs adicionals que ens semblin, nosaltres eduquem a casa.
Apa siau Maragall.

dissabte, 14 / novembre / 2009

Ja tenim el primer ou.

Avui, quan falten 2 dies per fer el mes que tenim les gallines hem sentit un esbolotament, despres de pujar al galliner hem vist que dins del ponedor hi habia una gallina, mes tard ha aparegut l'ou, el Jan i la Marta l'han agafat amb tota la il-lusió que comporta el fet de ser el primer.
El Jan ha estat l'encarregat de menjar-se'l, i ens ha dit que era bonissimmmmmm.



dimecres, 4 / novembre / 2009

Projectes en marxa 2.


Un altre dels projectes que portem a terme és l'hort, actualment ens queden pebroteres que, lentament van produint alguns pebrots encara. Durant tot l'estiu tant les tomaqueres, les mongeteres i la carbaçonera han estat donant fruits sense parar.
El que hem fet ara és netejar un dels perterres i preparar-lo per posar-hi plantes que les poguem collir a l'hivern o a la primavera.
Hem començat per sembrar espinacs, així ens posarem forts com el Popeye.
Després de treure les tomaqueres hem tornat a preparar el rec subterràni, hem cabat la terra i vem deixar dos matins a les gallines picotejant i excavant el sòl. En les següents fotos podeu veure al Jan realitzant les feines de sembrar, recobrir una mica les llavors i regar.

Projectes en marxa.



Fa dies, mesos, que no publico res referent als projectes que anem realitzant a casa amb el Jan, ara us comentaré els dos darrers que hem posat en marxa.

- El galliner.-

Tan a la Marta com al Jan els feia molta il-lusió, tindré unes quantes gallines, a la Lluïsa i a mí també, de sempre ens ha tirat aixó de la vida rural. Finalment, varem tirar endavant el projecte, que a més, ens vem proposar fer-lo amb el mínim cost, reciclant al màxim materials que poguèssin ser utilitzats, i la veritat és que ho hem aconseguit, amb un cost que no arriba als 150€ hem tingut el galliner, els estris, pinso i 6 gallines. Ara només falta que les gallines començin a produir els ous per gaudir d'un producte natural i " d'elaboració propia".
















dilluns, 2 / novembre / 2009

Quin fàstic d'aigua.


Gelida, fins ara, era coneguda pel Funi, el Castell, la seva oreogràfia dificíl ( com diu un locutor de RG ), per les seves montanyes i fonts, i també per la qualitat de l'aigua.

Arrel de la construcció del gran diposit damunt de les vinyes del Joan del carro molta gent ja ens imaginabem, que si un dia arrivaba la tant desitjada i fàstigosa aigua de la " A T LL" seria mol dificil no caure en la tentació de barrejar-les i solucionar aixi el probleme, cada cop més gran, de la manca d'aigua, es deia que no, que aquest aigua nomes seria per us d'industries, tambe he sentit a dir per un regidor que l'aigua de Gelida tampoc era del tot bona donada la seva "dureça" es adir, alt contingut de calç, pero el cert es que per tindre la canonada a Gelida s'ha de consumir un minim, que amb aquesta excusa diuen que els pous de Gelida es recuperen, etc etc.

El cas es que apartir d'ara, Gelida sera recordada per tot el que he anomenat avans i la gent podra dir: " Gelida fins l'any 2009 era un poble on encara es podia veure aigua de l'aixeta, ara els vilatans de Gelida, com els de les altres ciutats, depenen de les embotelladores per veure aigua bona"

Salut Gelida, ara ja si que podem seguir creixent, ja tenim aigua per tothom.

dissabte, 17 / octubre / 2009

Passejada per Gósol.









Ahir bem fer una sortida amb la Joana, la Gemma i el Bernat, la intenció era buscar bolets, ja els bem buscar, ja, pero apenes en varem trobar, tot esta molt sec i ha estat fent aire, que encara ho a secat més. La sortida es va convertir en una classe de coneixement de la natura, varem poder veure que la muntanya del berguedà es diferent de la de Gelida, els pins no son iguals, el sota bosc menys i bem estar contemplant el Pedraforca i els voltants.

També bem fer una visita a Gósol, el seu castell i finalment a dinar a Torrensenta.